El següent text, centrat és un extracte de l’informe “Independents de qui?” que en les properes setmanes la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute publicarà a la pàgina web www.independentsdequi.cat

L’informe que aviat estarà disponible cerca analitzar les principals dades i informacions que ens poden ajudar a entendre l’evolució del deute públic català. Aportarà anàlisis sobre qui son els creditors del govern català o qui ha sortit guanyant més amb emissions de deute com les anomenades de “bons patriòtics”. L’informe analitza també l’evolució de les retallades en front a l’increment de pagament de deute, o l’impacte de certes mesures fiscals en el procés d’endeutament.

L’informe respon a la necessitat de conèixer, com a poble, on s’estan destinant els recursos que haurien de garantir drets com el dret a la salut o l’educació. Només coneixent com s’ha arribat a aquesta situació podem avaluar quines sortides tenim. L’informe ha d’ajudar també a abordar la qüestió de la possible il•legitimitat del deute i de la priorització del seu pagament per sobre d’altres despeses. Però aquest informe no és ni pretén ser una auditoria del deute, ni molt menys una auditoria ciutadana. És una aportació que fem des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute a Barcelona per a que pugui servir per engegar processos d’auditoria ciutadana a nivell català.

Per a més informació sobre la campanya “Independents de qui?” i sobre la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través del correu electrònic auditoriabcn@gmail.com o de twitter @IndepesDeQui

INFORME EN PDF

A qui devem?

Més enllà de conèixer quin és l’abast del nivell d’endeutament i les causes del seu increment, per tal d’afrontar la situació de sobre-endeutament, és important conèixer a qui devem, és a dir, qui son els principals creditors del deute públic català.

En el cas de la Generalitat de Catalunya les dades són més que opaques, inaccessibles. Per a la realització d’aquest informe hem tingut accés al deute viu que la Generalitat tenia a gener de 2014 desglossat per proveïdors i mecanismes d’endeutament. El document al que hem tingut accés per a l’elaboració d’aquest apartat de l’informe, secret fins ara, ha estat posat a disposició de la PACD per la Candidatura d’Unitat Popular – Alternativa d’Esquerres.

Com es pot veure al següent gràfic

Nota: La classificació dels bancs com a catalans, espanyols o estrangers s’ha realitzat en funció de l’accionariat majoritari. Tot i això bona part dels bancs qualificats com a catalans o espanyols tenen accionariat d’altres nacionalitats.

Aquestes dades simplifiquen però una realitat complexa. Cal tenir en compte, per exemple, que el Pla de Pagament de Proveïdors es realitza a través de la intermediació d’entitats bancàries, pel que tot i que el creditor final és l’Estat espanyol (qui garanteix el crèdit sindicat del Fons pel Pagament a Proveïdors), els bancs participants figuren com a creditors de la Generalitat (augmentant així el percentatge de deute que es mostra com a bancari i reduint el deute envers a l’Estat espanyol). Així mateix, el deute en mans de diferents bancs emmascara també en molts casos els creditors finals, doncs en el cas d’emissió de bons de deute, malgrat el creditor final sigui un inversor individual, el pagament es realitza a través d’una entitat financera, i és aquesta la que consta com a creditora. Per tant, les dades que aquí es mostren donen una visió distorsionada del creditor final. Tot i això, són dades que ens mostren la relació de poder dels diferents actors en la gestió i intermediació del deute, i una imatge aproximada del deute que devem a cadascun d’ells.

En la següent taula podem veure en detall del deute que constava a gener de 2014 com a deute viu de la Generalitat amb els 25 principals creditors. Cal recordar, com s’ha esmentat abans, que en el cas de deute per emissió de deute públic, una part important del mateix està probablement en mans d’altres inversors, i els bancs son purs intermediaris. Això és especialment destacable en el cas de CaixaBank i el BBVA, que tot i ser importants creditors privats (entre els dos acumulen el 27,7% del deute de la Generalitat) la major part del deute es deu a emissions de deute públic. Una part d’aquest deute ha estat també retornat des del mes de gener (per exemple, el cas dels coneguts com a bons patriòtics, dels que entre el mes de gener i el d’abril es van acabar de pagar els darrers 781 milions d’euros). Tot i així, entenem que el pes dels diferents creditors no ha variat substancialment des d’aleshores.

El deute català està concentrat en molt poques mans, l’Estat espanyol, un grup de 13 bancs catalans, espanyols i estrangers, i el BEI de la Unió Europea. Les dades demostren especialment la dependència que la Generalitat de Catalunya té de l’Estat espanyol per una banda, principal creditor del deute català, i d’un grapat de bancs, encapçalats per CaixaBank i el BBVA, i seguits per Bankia, Santander i Sabadell.

És important recordar que quan parlem de deute, parlem d’una cadena de poder dels creditors sobre els deutors. Difícilment podem parlar de sobirania, ni econòmica ni política, si les decisions del govern estan mediatitzades pel que imposin, directa o indirectament, aquest petit grup de creditors. L’Estat espanyol, la banca espanyola (i en menor mesura europea) i la Unió Europea (a través del BEI), tenen la paella pel mànec en les relacions amb Catalunya, doncs en el fons disposen de la capacitat d’obrir o tancar l’aixeta que pot fer funcionar o fer col•lapsar les finances de la Generalitat. Només desobeint aquesta dependència podrem parlar de sobirania.